« L’estanquet » per La Rampe, lo Teatre Interegional Occitan : TIO
Lo solelh mancava dins lo cèl montpelhierenc aqueste dijòus 10 de febrièr ; es al teatre de la Vista qu’una esclarida se tenguèt dins aquesta jornada malgraciosa…
Lo teatre de la Rampe nos a regalat amb sa darrièra creacion “L’Estanquet”, una performança joiosa e generosa al son de la lenga d’òc per ensolelhar l’ensem.
Una mesa en scèna viva de Claudi Alranq, òme de teatre qu’a consacrat tota sa vida a aquel art e que simboliza tanben lo teatre occitan.
Una performança plan capitada dels comedians quora actors, quora cantaires, clown…. Isabelle François, Véronique Valéry, Jean-Louis Blénet, Bruno Cécillon, René Fernandez. Un òsca particular al tecnician Sergio Perera qu’a jogat dins la darrièra peçòta per remplaçar una
comediana e….
comediana e….
Cinq peçòtas granadas per rire e sorire : un fablèl del segle XIV, un vaudevila, una palhassada, una comèdia de mors.
Un luòc común, l’estanquet qu’es un luòc de rescontre e de partatge. Una entremescla de racontes de vida amb coma fil conductor la vida de parelh e totas sas escasenças : amor, gelosiá, engana…. Tot sus un ton leugièr e mai comic que lo vam dels cinc comedians e lor bonur de jogar encantèt l’auditòri.
Un espectacle per totes, de conselhar, e mai se òm compren pas l’occitan, los sustitols son plan faches e de bon seguir.
Per veire des imatges : google/ imatges, picar : L'estanquet/ la Rampe
Per veire des imatges : google/ imatges, picar : L'estanquet/ la Rampe